La credibilitat del periodisme

La defensora del lector de El País, en una carta d'acomiadament del passat diumenge, afirmava que la veritat en el periodisme existeix. Davant la diferència de "veritats" dels diferents diaris escrivia que la premsa s'està adaptant a aquesta societat saturada d'informació oferint un periodisme més interpretatiu. Però que "la interpretació no pot ser una coartada per la deformació".

Portades com la de l'ABC del passat dijous 23 de febrer contrasten totalment amb la informació que tenia de l'anomenada "Primavera Valenciana" un lector de El País o Publico.  Mentre aquests dos darrers diaris oferien una informació detallada dels esdeveniments l'ABC o La Razón culpaven al PSOE d'estar a darrere de les manifestacions. A més, afirmaven que a les revoltes no hi havia pràcticament menors d'edat i que la policia va pegar poc i si ho va fer, era justificat davant la provocació dels manifestants. 

Qui menteix i qui diu la veritat? La defensora del lector adverteix que hem de desconfiar dels que anteposen la interpretació a la demostració i que el periodisme interpretatiu ha de basar-se en fets i dades comprovables. Basant-nos en això advertirem que diaris com La Razón ofereixen una informació detallada però amb buits. Si només volem titulars aquest diari resol les nostres preguntes. Però si desitgem saber més ens adonarem que ofereix una informació molt bàsica dividida entre bons (la policia) i dolents (antisistemes i el PSOE).

El passat dimarts a El món a Rac1 el corresponsal a València tenia una actitud prudent i fins i tot excusava a la policia. En contrast, José Manuel Cencillo, el fotògraf de La Vanguardia que va ser agredit, afirmava que hi va haver brutalitat policial injustificada. Ho havia vist des del primer moment i s'indignava quan Almenar justificava lleugerament l'actuació policial. L'objectiu de l'ABC o La Razón no és tant oferir una informació verídica com distorsionar la realitat segons els seus propis interessos polítics. Però fins i tot Salvador Almenar, corresponsal de El món a Rac1, moldejava aquesta realitat.

El més trist és que des del primer moment tots esperàvem una portada com la de l'ABC. Però aquestes diferents veritats no fan res més que restar credibilitat al periodisme. I com escrivia la defensora del lector "La democràcia necessita mitjans de referència independents, creïbles i veraços, que siguin fiables per qualsevol lector, independentment de quina sigui la seva línia editorial".

L'agenda dels mitjans

El passat divendres Quim Monzó es queixava al seu article de La Vanguardia que la crisi ens fa viure en un "constant estat de penitència". Segons l'escriptor "Sea cual sea la noticia, con la que está cayendo siempre hay alguien que la encuentra frívola" i es preguntava si els mitjans de comunicació tenen l'obligació de rebolcar-se en aquest drama. Personalment crec que Monzó té raó. No passa un dia sense que algun diari o algun informatiu ens recordin la crisi i la més que propera recessió espanyola. Fins i tot a les gales dels premis Gaudí i Goya se'n va parlar. És obvi que és un tema d'interès públic però no estem creant encara més alarmisme? Potser el públic també necessita una nit lleugera, mirant la gala dels Goya, sense que ningú li recordi el que li espera. Ara bé, sembla que per Monzó els culpables és la societat.  Curiosament, aquell mateix dia La Vanguardia publicava la carta d'un lector que es preguntava què se n'ha fet de Líbia ja que que de cop i volta ha deixat de ser noticia a pesar que els conflictes no han cessat. Amb aquesta senzilla pregunta posava de manifest que són els mitjans els que ens marquen l'agenda temàtica. Recordeu quan es parlava dia sí i dia també del canvi climàtic? Ara pràcticament cap diari en fa ressò, només El País encara ens recordava, l'any passat, que el tema segueix present. Cal que totes les notícies d'un diari parlin directe o indirectament de la crisi?

Al Telenotícies Migdia d'avui destacaven el cas d'una empresa de Lleida que ha rebut un centenar de currículums per treballar de masovers. Fins i tot de gent amb carrera universitària. Segurament això no seria noticia si no fos perquè indirectament parla de "la que està caient". No cal anar a Antena3 o a diaris com l'ABC o La Razón per adonar-nos que absolutament tots els mitjans de comunicació ens posen la crisi fins i tot a la sopa. Com si es tractés d'una cursa per alarmar i preocupar a la societat. I això ven, ven molt. La crisi és la nova gallina dels ous d'or. Potser és qüestionable èticament, treure-li tant de suc a aquest tema. Però la butxaca importa més. I un dia, de la  crisi ja no se'n parlarà. Com ha passat amb Líbia o el canvi climàtic.