A l'apartat de videojocs, enmig d'algunes persones jugant a la Xbox, hi ha dos nois asseguts. Tenen un còmic a les mans i el soroll que els envolta no els impedeix seguir llegint. No parlen entre si, no es distrauen. Només llegeixen. Aquesta és una de les imatges més nostàlgiques i rara avis que hem trobat en la 30ª edició del Saló del Còmic de Barcelona.
 |
| Davant l'stand de Norma Comics. Un dels més visitats del Saló |
A mitja tarda del divendres, segon dia de Saló, no hi havia massa gent. Els mitjans de comunicació anunciaven al matí les llargues cues per entrar. Però cap a les 5 de la tarda la cua no era de més de 20 minuts. La mitja d'edat rondava els 30 anys, potser perquè els nascuts al 1982 entraven gratis, o potser perquè el còmic ja no interessa als més joves.
El Saló del Còmic d'enguany s'ha celebrat del 3 al 6 de maig a la Fira de Barcelona i estava dedicat als robots, amb exposicions com Robots en la seva tinta, la visita de Go Nagai, i al 35é aniversari d'Star Wars. Prometia i molt.
Un cop dins, però, ens trobem el mateix panorama de sempre. Molts stands de manga i pocs de còmic, tant americà com europeu. A l'exposició dels robots la gent es feia fotos amb una escultura de Mazinger Z però ni rastre d'Astroboy; el mític robot d'Osamu Tezuka que va apropar el manga i l'anime al nostre país.
 |
| L'escultura de Mazinger-Z |
Sense dubte on hi havia més cues és als decorats de pel·lícules. Sobretot en el que els visitants es podien fer fotos disfressats com El dictador, el protagonista del darrer film de Sacha Baron Cohen. Aquella tarda firmaven alguns dibuixants de El Jueves com Kim o Greg Capullo, el mític dibuixant de X-force, i Scott Snyder al de DC. Fins i tot l'italià Milo Manara dibuixava en directe a l'Escola Joso. Però no importava.
 |
| Un noi es fa una foto al decorat d' El Dictador |
Abans anavem al Saló del Còmic a passar al dia. I hi anàvem disfressats. El divendres l'únic que anava disfressat era de Cazafantasmas, i possiblement estigués contractat per la mateixa organització.
Les exposicions d'Spiderman i Batman també deixaven molt que desitjar. La de l'home aranya era un recull de les millors pàgines dibuixades per Ditko o Buscema aprofitant que l'Spidey complia 50 anys.
 |
| Exposició dels 50 anys d'Spiderman |
La de Batman, molt més precària que la de Spiderman, es tractava de poc més d'una dotzena d'il·lustracions. Si passavem al còmic europeu l'únic que trobavem és l'exposició de Moebius. L'exposició Moebius inside/outside pretenia ser un homenatge a l'autor de Blueberry. Però pràcticament estava deserta. Tothom estava al cantó, jugant a videojocs. Com farien al menjador de casa seva.
La crisi ha estat un altre dels protagonistes del Saló del Còmic d'enguany. En passades edicions el pressupost dels visitants arribava fins als 100€, el divendres però, la majoria de la gent es comprava un còmic o dos com a molt. Parlant amb alguns dels assistents tots es queixen del mateix. La falta d'innovació. Aquest any la cobertura que n'han fet els mitjans de comunicació ha estat més àmplia, com la portada de El Periódico o entrevistes a David Lloyd.
 |
| Una de les il·lustracions de l'exposició de la Xina |
Tot i així la 30ª edició del Saló del Còmic presentava el mateix que sempre. Amb algunes excepcions, és clar. Com els robots creats pels estudiants de la UPC o sorpreses com l'exposició dedicat a Xina; el convidat especial d'aquest any. Fins i tot una petita exposició d'il·lustracions i quadres d'un dels millors dibuixants que té el nostre país, Luis Royo.
 | |
| Un dels quadres de Luis Royo |
Però s'estan oblidant del nexe d'unió entre il·lustradors i visitants. S'obliden que al Saló del Còmic tots són fans, tots són frikis. S'estan oblidant del còmic. Lobezno, Hulka, Soldado de Invierno, Sandman i Mary Jane han de tornar a invadir el saló. Han de tornar a Barcelona.
Per a més informació sobre la visita al Saló podeu consultar el Twitter.
