El proper divendres 3 de febrer tindrà lloc a Sevilla el 38è congrés del PSOE on els diferents delegats elegiran si el nou secretari general és Alfredo Pérez Rubalcaba o Carme Chacón. Segons les dades proporcionades pels propis candidats, la catalana tindria el suport d'uns 500 representants,- dels 956 que votaran al congrés-, i l'excandidat electoral tindria el d'uns 520 o 540 representants. Aquestes dades possiblement siguin poc fiables ja que Chacón, per exemple, vaticina el suport de només 360 representants per a Rubalcaba. A més, cada candidat s'atribueix la victòria en la majoria de comunitats autònomes.
Ara bé, si fem un cop d'ulls als mitjans de comunicació ens adonarem que aparentment la cursa per la secretaria general dels socialistes no està tan empatada com asseguren els candidats i tot apunta a una victòria de Chacón. Aquesta victòria no es veu tant en els titulars o en les notícies sinó en les imatges. El titular ens informa, força objectivament, d'un fet mentres la fotografia ens mostra una Chacón radiant, feliç, amb el suport i l'aplaudiment dels seus. En canvi, veiem a Rubalcaba moix, ensopit. Observant les fotografies qualsevol diria que el congrés ja s'ha celebrat i que Chacón n'ha estat la vencedora.
Vivim en una societat hipermediatitzada i pràcticament en campanya permanent on els mitjans de comunicació tenen una gran influència en la política. Es necessiten mútuament. En la última legislatura vam comprovar com El País estava intentant desprestigiar,- encara més-, la imatge de l'aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero. D'aquesta manera deixaven en més bona posició al que seria el candidat a les eleccions, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Mitjans com La Vanguardia, El Mundo, l'ARA o Antena3 estan fent una suau i subtil contracampanya a favor de Chacón. Poden posicionar-se d'aquesta manera a favor d'un dels candidats i presentar-lo com a guanyador? Crec que no. De fet, sorprèn que alguns mitjans catalans passin per alt que la candidata ha ignorat totalment Catalunya, tant en la seva presentació de candidatura a Olula del Río, com durant el procés, com en la presència de membres del PSC en el seu projecte. És més, fins i tot ha arribat a criticar el pacte fiscal. En canvi, tots coincideixen mostrant-nos un Rubalcaba vell i ancorat al passat. Els dos van formar part, i molt activament, del govern Zapatero i tot i així s'identifica a Chacón amb el canvi i el progrés. No mentim, si us plau. Cap dels dos candidats suposa una renovació ni pel partit ni pel país.
Els mitjans haurien de deixar de fer política d'amagatotis i esmerçar-se a informar, analitzar i opinar.
