L'interès del Concordia

El divendres 13 de gener el creuer de luxe Costa Concordia es va encallar en un espigó davant l'illa de Giglio, a la Toscana. D'aquest naufragi, però, ja en fa deu dies, -una eternitat en el món de la informació-,  i malgrat tot el Concordia segueix sent notícia. Diaris i televisions porten més d'una setmana parlant-nos del capità Schettino, del nombre de morts i desapareguts, del perill d'un possible vessament de combustible i fins i tot han fet comparatives amb el Titanic.

Per què l'accident del Costa Concordia ha acabat sent una notícia de continuïtat? És una notícia que interessa al públic o als mitjans de comunicació? El passat dissabte Enric Juliana feia un paral·lelisme entre les dues itàlies i el naufragi. Schettino, deia el periodista de La Vanguardia,  representa l'Itàlia que s'escaqueja i el comandant de la famosa conversa telefònica, l'Itàlia de Monti, la que compleix les normes. Si bé és cert que vivim força pendents d'Itàlia aquesta metàfora no és raó suficient per fer del Concordia un habitual dels nostres diaris. 

Aquest naufragi té elements morbosos i visualment espectaculars, raó per la qual les diferents televisions han donat continuïtat a la noticia. Però per què els diaris han situat al Concordia en portada durant tants dies? Tenint en compte la situació de forta crisi econòmica que vivim calen més notícies alarmistes i "apocalípticas"? Quin és l'element de l'accident que interessa, a dia d'avui, a la majoria del públic? Possiblement sigui què succeirà amb el capità Schettino i no la seguretat dels creuers de luxe.

La xifra de morts i desapareguts (12 i 20 respectivament) potser no és suficientment elevada per considerar el naufragi esborronador i molt menys per fer-ne una comparació amb el Titanic, on van morir 1.500 persones. Per què els mitjans n'han fet tanta cobertura, doncs? Per què han entrevistat als supervivents? En només deu dies els mitjans de comunicació han aconseguit que part del públic tingui por a viatjar en vaixell. Això sí, no tot és negatiu. La notícia positiva és que igualment la majoria d'espanyols tampoc es poden permetre, ara per ara, fer un creuer per Itàlia.