Els titulars de la violència de gènere

Des de principis d'any, fa només tres mesos, han mort a Espanya nou dones víctimes de la violència de gènere. És, o hauria de ser, un tema difícil de tractar pels mitjans de comunicació. Tant pel contingut com pel llenguatge. Cal deixar clar que es tracta d'una xacra social i en cap cas es pot justificar. Però la mort d'aquestes dones tampoc es pot utilitzar per tenir més audiència o vendre més diaris. I a vegades sembla que és així.

Les recomanacions deontològiques adverteixen que no s'ha de justificar el morbo amb l'interès general, que s'ha d'evitar l'efecte narcotitzant i sobretot que no es pot tractar com una notícia més de successos. Així doncs, d'entrada cal allunyar-se del sensacionalisme. Tot i així trobem titulars com "Condenado a 18 años de prisión por degollar a su mujer con un cúter en Badalona" o "Primera muerte por violencia machista del 2012". És d'interès públic i una informació necessària per entendre la notícia saber que va degollar-la amb un cúter?
 Per altre banda, un titular com el d' El Periódico dóna la sensació que ho estaven esperant i provoca un efecte narcotitzant: Estem tant acostumats a la violència de gènere que ja esperem qui serà la primera víctima. Fins i tot arribem a banalitzar el tema com passa en aquesta noticia de El País "La violencia de género se ceba en Cataluña con cuatro mujeres muertas a manos de sus parejas en lo que va de año. Ayer la víctima fue una mujer de 57 años de Mollet del Vallès".

Una altra de les recomanacions és no utilitzar com a fonts als mateixos veïns. Però els periodistes utilitzen tant sovint aquesta font que fins i tot hi ha grups de Facebook com "Señoras que dicen en las noticias que su vecino asesino siempre saludaba". Té la seva gràcia. Però no hem d'oblidar que aquest grup neix per culpa d'una praxis poc ètica del periodista ja que aquestes fonts són especulatives i no tenen en compte el dret a la intimitat de la família de la víctima. Això sí, capten la nostra atenció.

La violència de gènere no és un succès més. És uuna xacra de la societat i en part és feina del periodista ajudar a conscienciar a la gent. Per això és bo donar també bones notícies, de sentències exemplars o iniciatives novedoses. Notícies que pràcticament mai veiem en els mitjans.

Que diaris com l'ARA publiquin fil per randa la vida de les víctimes no ajuda ja que fins i tot podem arribar a justificar l'assassinat com un "crim passional" com feia Salvador Sostres en un dels seus articles més polèmics publicat a l'abril del 2011. És qüestió de "pura loteria" que en poc més de tres mesos hagin mort nou dones en mans de les seves parelles?

Els codis deontològics adverteixen que és un tema que s'ha de tractar amb cura i rigor però a pesar d'això és massa fàcil ser dramàtic i un pèl sensacionalista si amb això aconseguim més audiència o més tirada de diaris. La violència de gènere cada dia sembla més un culebrot del qual esperem un capítol cada setmana. I contra més bèstia millor.